FILOLOGÍA CATALANA Technical Unit for Quality Assessment

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Services
Logo Technical Unit for Quality Assessment   Technical Unit for Quality Assessment
Technical Unit for Quality Assessment

FILOLOGÍA CATALANA

CONVOCATORIA 1999
AVALUACIÓ DE LA TITULACIÓ DE
FILOLOGIA CATALANA
Informe definitiu

 

Índex

1. Introducció        3

2. Procés d’avaluació       7

3. Punts febles i forts       10

4. Propostes de millora       13

5. Pla de seguiment        16
 
 
 
 

1. Introducció

A principis del curs que acabat recentment (novembre de 1999) i a instàncies del Vicerectorat d’Estudis i Innovació Educativa de la Universitat d’Alacant, es va constituir el Comitè d’Autoavaluació (CA) de la Titulació de Filologia Catalana amb els cinc membres que s’especifiquen al Quadre 1.
Quadre 1. Relació dels membres del CA
1. Brauli Montoya Abat, catedràtic d'universitat, president.
2. Vicent Martines i Peres, professor titular d'universitat.
3. Héctor Gonsalbes, becari d'investigació i exalumne.
4. Patrícia Gilabert, alumna de segon cicle.
5. Xavier Collado, gestor en cap II.

Tots cinc pertanyien al Departament de Filologia Catalana. Com es pot veure, hi havia representació del professorat, dels becaris, de l’alumnat i de l’administració. Atès que la designació no s’havia produït a través del Consell del Departament d’on procedien tots els seus membres, el president d’aquest comitè va sotmetre la seua elecció a la confiança de l'esmentat Consell. Obtinguda la confiança del Departament, el comitè es va posar a treballar mitjançant un repartiment la faena entre els seus membres. Així, els representants de l’alumnat, dels becaris i de l’administració es van ocupar de fer la recopilació de dades per a poder emplenar una sèrie de taules que, segons la Guía de Evaluación preparada pel Consell d’Universitats, havien de constituir la base de l’autoinforme. Mentrestant, els dos representants del professorat passaven un qüestionari als altres docents del Departament per a recollir la informació que no era requerida inicialment a les taules de la Guía. Una vegada complimentats aquests requisits, els professors del comitè van procedir a redactar l’autoinforme, el qual va ser conclòs l’abril del 2000. Aquest text va ser posat a disposició del personal del Departament a efectes de consulta i, simultàniament, era tramès als membres de Comitè d’Experts Externs (CEE), el qual, nomenat pel Consell d’Universitats, presentava la formació que s'indica al Quadre 2.

Quadre 2. Relació de membres del CEE
 1. Joan Mas i Vives. Catedràtic d'Universitat (Àrea de coneixement: Filologia Catalana). Universitat de les Illes Balears. Actuava com a president.

 2. Juan Carlos Ruiz Antón. Professor Titular d'Universitat (Àrea de coneixement: Lingüística General). Universitat Jaume I (Castelló de la Plana)
.
 3. Amparo Fernández March. Professora Titular d'Universitat (Àrea de Coneixement: Mètodes d'investigació i diagnòstic en l'educació). Universitat Politècnica. Institut de Ciències de l'Educació (València).

 Els dies 15, 16 i 17 de maig de 2000 van ser fixats per a la celebració de la visita del CEE a la Universitat d’Alacant. La trobada va tenir lloc d’acord amb un programa previ proposat pel president del CEE, molt similar al que indicava la Guía de Evaluación. Al Quadre 3 incloem el programa definitiu, no gaire diferent del previst, i que és el que realment es va dur a terme.

Quadre 3. Programa de la visita del CEE
Dilluns 15:
9.00. Recepció del CEE al Departament de Filologia Catalana.
9.30-11.30. Reunió preparatòria del CEE.
11.30-12.30. Trobada amb els òrgans de govern de la Facultat.
12.30-13.30. Reunió amb el CA.
14.00. Dinar de treball, amb assistència de membres del CA, càrrecs de la Facultat de Filosofia i Lletres i de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE).
15.45-16.45. Reunió del CEE.
17.00-18.30. Audiència amb el professorat implicat en la Titulació.

Dimarts 16:
10.00-11.30. Audiència amb alumnes de primer i segon cicle.
12.00-13.00. Audiència amb alumnat de tercer cicle.
13.00-14.00. Audiència amb el personal d'administració i serveis.
14.15-16.30. Dinar institucional, amb assistència del Vicerector d'Ordenació Acadèmica, membres del CA i càrrecs representatius de la Facultat de Filosofia i Lletres, el Departament de Filologia Catalana i l'ICE.
16.30-18.00. Visita a la Biblioteca General i a les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres.
18.00-19.15. Audiència amb els llicenciats.
19.30-20.30. Reunió interna del CEE.

Dimecres 17:
10.30-12. Audiència pública. Hi assistiren tres persones: Llúcia Martín (exdirectora del departament), Antoni Mas (professor) i un alumne becari a Perpinyà.
12.15-13.30. Reunió interna del CEE.
13.30-14.00, Informe oral preliminar del CEE.
14.00. Dinar de cloenda.

Durant aquests tres dies el CEE va poder entrar en contacte amb la realitat de la Universitat d’Alacant; els seus membres van conèixer de primera mà els recursos tant materials com humans dedicats a la Titulació de Filologia Catalana. Tota aquella informació o documentació que va requerir el comitè extern li va ser subministrada. Fins i tot els dinars, que van ser de treball, van ser aprofitats perquè aquest comitè poguera entrevistar-se amb personal de la Universitat no directament lligat amb la titulació objecte d’avaluació però sempre amb alguna implicació o poder de decisió sobre els estudis de Filologia Catalana.

Al cap d’un mes d’aquesta visita (14 de juny de 2000), el CA rebia l’Informe Extern i en donava compte al Consell del Departament (4 de juliol de 2000) a fi que tots els seus membres tingueren l’oportunitat de manifestar la seua opinió de cara a la redacció del present informe definitiu del procés avaluador. Després d'uns comentaris fets oralment per diferents professors presents, es va decidir de passar una còpia a cada membre del Consell, cosa que es va fer a través del correu electrònic. La finalitat era que, aprofitant la davallada estival de la feina, hom fes els suggeriments que creguera oportuns de cara a la redacció del present informe definitiu. De tornada de les vacances d'estiu (setembre de 2000), els membres professors del CA van procedir a la redacció d'un primer esborrany d'informe definitiu sobre el qual es van consensuar després les opinions dels altres membres del comitè i s'hi van integrar les reflexions rebudes del Departament.

Les pàgines que segueixen, acabades de redactar l'octubre del 2000, són el fruit de tots els passos enumerats. Així, l'informe que presentem s'estructura en els següents apartats d'acord amb les directrius de la Guía de Evaluación. Primer fem una valoració del procés d'avaluació en el seu conjunt, tant de la primera etapa, d'autoavaluació, com de la segona, d'avaluació externa. Després presentem la relació comentada dels punts febles i forts a partir dels dos documents previs al present (l'Autoinforme i l'Informe Extern). El següent apartat és un derivat lògic de l'anterior ja que hi plantegem les accions estratègiques de millora dels aspectes negatius detectats alhora que procurem un afiançament dels que ja són positius, tot en benefici de la Titulació objecte d'avaluació. Finalment, es clou el present informe amb una proposta de pla de seguiment que mire de superar les febleses detectades en el procés d'avaluació.

2. Procés d’avaluació

Seguint el guió del programa d'avaluació presentat en la introducció, repassarem ara, punt per punt, com ha anat el seu funcionament i el valorarem, des de la nostra perspectiva com a part implicada. Les crítiques que hi abocarem no pretenem que causen un efecte totalment negatiu; alabem els bons propòsits dels gestors del programa d'avaluació però creiem que caldria rectificar en alguns dels mitjans utilitzats per a obtenir-los.

En primer lloc, volem fer constar que la nostra és una universitat jove, que data del 1968 en la seua estructura "embrionària", l'antic CEU (Centre d'Estudis Universitaris), del qual va nàixer la Facultat de Filosofia i Lletres, on es van iniciar els primers estudis filològics (els de Filologia Hispànica) el 1975. Aquests estudis, en un principi, com tot el CEU, depenien de la Universitat de València. No va ser fins el 1979 que va adquirir el seu caràcter actual de centre universitari autònom. Ja al si de la Universitat d'Alacant, van nàixer els estudis de Filologia Catalana el 1985/1986, encara com a orientació dins la Titulació de Filologia Hispànica,  però ja com a titulació autònoma el curs 1990/1991. El pla d'estudis que regia quan va tenir lloc la visita de la CEE era el de 1994/1995. Aquest curs 2000/2001 s'inicia el segon pla d'estudis propi de la Titulació. Tot això significa que no solament avaluem una Titulació d'implantació recent sinó que també, indirectament, avaluem una universitat nova, amb un professorat relativament jove i encara no totalment consolidat. Però a la "joventut" de la Titulació hem d'afegir la novetat que suposava el fet de l'avaluació.

Les persones que componen el Comité d’Autoevaluació són representatives dels col·lectius més implicats en la titulació (professors del Departament de Filologia Catalana, becaris, alumnes i PAS), tot i això potser ha estat massa reduït i també hauria pogut incrementar la seva representativitat. Caldria haver-hi integrat càrrecs responsables o exresponsables de la gestió de la docència i la investigació relacionada amb la titulació (vicedegà, director o exdirector de departament, representant als Instituts, etc.), o de les organitzacions d'alumnes (representants al Consell de Departament o a la Junta de Facultat). També hi hauria pogut haver algun membre d'altres Departaments que tenen docència a la titulació.

 Una altra de les dificultats o un altre dels problemes que presenta el procés d’avaluació és que no estan ben marcats els límits entre Departament de Filologia Catalana i Titulació de Filologia Catalana. És cert que departament és l'agent més directament implicat en la titulació, però avaluar com estan implantats uns estudis i quins resultats s'obtenen d'aquesta implantació, també té un sentit complet. Aquest, però, és un problema no causat pel Comité d’Autoevaluació, sinó que emana de l’orientació general de l’autoavaluació proposada per la Unitat Tècnica d’Avaluació de la Universitat d’Alacant.

 El procés de realització de l'autoavaluació ha seguit el guió marcat per la Guía de Evaluación distribuïda pel Consejo de Universidades. Per tal de recollir la informació necessària per poder extreure'n les conclusions el Comité d'Autoavaluació s'ha dirigit sobretot a la Unitat Tècnica d'Avaluació, integrada dins l'Institut de Ciències de l'Educació. També ha elaborat una enquesta que els professors havien de respondre. Aquesta enquesta contenia vuit ítems, referits a compliment de programes, tutorització d'alumnes, avaluació d'assignatures, assistència a classe, temps necessari de dedicació dels alumnes a cada assignatura, metodologia docent, utilització d'infraestructures i dedicació a la investigació.

 Segons la data d'aquesta enquesta i la de recepció de l'Autoinforme, aqueix procés va durar uns quatre mesos, duració més aviat escassa ja que inclou la fase de recollida d'informació, la de debat i reflexió i la de redacció de l'informe. Encara ha de resultar més insuficient si no s'ha creat algun tipus d'infraestructura de suport específica per fer aquesta autoavaluació ni s'ha compensat els membres del Comité d'Autoavaluació en forma de reducció de dedicació a altres activitats professionals.

 D’altra banda, hi ha hagut una certa manca de compleció d’algunes dades sobre la docència que havien estat subministrades pels serveis administratius de la universitat i que havien de ser aplegades pels tres membres del Comité d’Autoevaluació no pertanyents als cossos de professors. Sobretot eren poc clars els nombres d’alumnes ingressats i egressats això com els índexs de fracàs escolar. Un cas especialment cridaner va ser el de la Taula 2, les xifres de la qual havien de ser proporcionades per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i, després de moltes telefonades a la Unitat Tècnica d’Evaluació (ICE de la universitat), encarregada de rebre-les, van arribar, encara incompletes, a mitjan redacció de l’Autoinforme.

 Les taules referides a la recerca i a la gestió, que van poder ser emplenades pel Comité d’Autoevaluació directament i sense eixir del Departament, van ser tota una altra cosa. A més, van poder ser revisades més d’una vegada pels dos sectors del Comité.

 Per una altra banda, hem de referir-nos a l’escassa participació dels diversos sectors del personal relacionat amb la titulació. L’Autoinforme va estar, formalment, a la disposició de tothom relacionat amb la Titulació i hom li fa fer poques consultes i encara menys remarques.

 Aqueixes dificultats i mancances estructurals no afecten la validesa dels punts forts i de les debilitats detectades en l'Autoinforme, que més que basar-se en les taules estadístiques històriques, sempre difícils d'aconseguir i d'utilitzar, deriven del coneixement directe, quotidià dels problemes i virtuts que presenta la titulació.

 Finalment, podem dir amb plena satisfacció que alguns dels elements de l’avaluació externa, gràcies al fet que havien estat avançats pel CEE en les seues “Conclusions i recomanacions”, expressades oralment, a la fi de la seua visita, no sols s’han integrat en aquest informe definitiu, sinó que han estat assumides per l’actual direcció del Departament. Així, algunes mesures ja han entrat en funcionament i és prevista l’aplicació d’altres.

3. Punts febles i punts forts

3.1. Punts febles

 Hi ha massa pocs alumnes que trien la titulació en primera opció. Hi ha una escassa tutorització en el moment de la matrícula. Quan entre a cursar matèries troncal o obligatòries, se’n trobem algunes amb massificació i heterogeneïtat, amb el consegüent greuge didàctic i pedagògic.

 En els primers contactes amb la universitat, els alumnes estan molt desorientats. Poca tutorització dels alumnes a l'hora de la matrícula. Els estudiants que inicien la titulació tenen uns coneixements de llengua i literatura catalanes molt heterogenis. Les assignatures troncals i obligatòries de primer cicle estan massa massificades i hi conflueixen alumnes amb interessos molt diversos.

 Poca utilització de les noves tecnologies en l'activitat docent. Poca rendibilitat (externa) de les avaluacions del professorat.

 Excessiva taxa d'abandó durant el dos anys del primer cicle.

 Dèficits d'aprenentatge, especialment en llengua oral. La competència activa en català al sud de districte universitari d’Alacant encara és per sota del 50%. La situació ha millorat força en els últims anys. D’altra banda, des d’aquest punt de vista també, l’alumnat de primer cicle –especalment— és força heterogeni.

 Els alumnes no tenen els programes i les orientacions didàctiques de les assignatures de tota la titulació reunides en una publicació única.

 Hi ha problemes de coincidència d'horaris que condiciona l'elecció d'optatives.

 Poca relació del pla d'estudis amb orientacions professionals que no estiguen relacionades amb la docència. Manquen assignatures amb orientacions professionals i que podrien resultar alternatives interessants a les eixides “tradicionals” de la Titulació.

 Ningú no té, en exclusiva, les funcions del seguiment de la titulació.

 No existeix una biblioteca de Departament o Facultat.

 Aules amb mobiliari molt rígid.

 Hi ha un desequilibri en les línies d'especialització del professorat, sobretot quant a Literatura Catalana Medieval.

 Tercer cicle amb poques perspectives de promoció pels graduats que el segueixen.

 Poca participació dels alumnes en la gestió de la titulació.

 Pocs convenis de la institució responsable de la impartició de la titulació amb altres institucions (públiques (locals, autonòmiques, estatals...) o privades (editorials, serveis lingüístics...)).

3.2. Punts forts

 Els professors, en general, són considerats força competents i accessibles pels alumnes. Hi ha un alt grau de satisfacció entre els alumnes de segon cicle i els titulats sobre el procés d'aprenentatge i formació seguit. Hi ha alumnes que declaren –de fet ho van fer al CEE en les audiències formals— que, tot i haver iniciat els estudis d’altres filologies, se n’havien “passat” a Filologia Catalana en segon sicle. De fet, això coincideix plenament amb els resultats, positius, de la darrera enquesta contestada per l’alumnat sobre la qualitat docent del professorat de Filologia Catalana (vegeu la Taula IV de l’Autoinforme).

 El nombre de doctors que imparteixen la titulació és elevat i la mitjana d'edat relativament jove. Aquest nombre és certament elevat i equival al 50% dels membres del Departament i en relació a la seua mitjana d’edat i tenint en compte la jovenesa de la Universitat d’Alacant.

 No es detecta conflictivitat en la promoció interna del professorat implicat en la titulació i l'ampliació de la plantilla també és relativament fluïda.

 No es detecten els perills d'una excessiva escolarització, característica de titulacions en què s'ha passat de plans d'estudis impartits en cinc anys a plans d'estudis impartits en quatre anys.

 Nivell d'informació òptim respecte als programes i a les orientacions didàctiques relacionades amb les assignatures del Departament de Filologia Catalana.

 Alta qualitat de prestacions de la biblioteca general de la universitat, utilitzada pels alumnes i professors de la titulació.

 Bona implantació de cursos de postgrau, seminaris, conferències i activitats a què poden assistir els graduats.

 Recerca potent i ben estructurada en connexió amb l'IIFV i amb editorials externes, i amb un nivell de publicacions i de projectes finançats òptim.

 Personal d'administració i serveis suficient quant al nombre i amb una formació, dedicació i professionalitat valorades com a òptimes per tots els implicats en la titulació.

4. Propostes de millora

 A la vista dels punts febles detectats i de la necessitat d’iniciar els procediments escaients a fi de solucionar-los, les nostres propostes de millora es concreten en les que especifiquem tot seguit. Les classifiquem per orde de prioritat segons el model de la Guía de Evaluación, que n’estableix un barem d’u a tres.

Prioritat 1

 S'ha d'establir més contacte amb els alumnes de secundària perquè estiguen ben informats sobre la titulació i els siga atractiva.

 S'hauria d'establir algun tipus d'acollida o tutorització respecte als alumnes que ingressen a la universitat per primer cop.

 Aplicar el factor d’experimentalitat 2, que és el que realment correspon oficialment als estudis de Filologia i que permetrà, a través dels desdoblaments dels grups pràctics, millorar les condicions docents.

 Cal recomanar cursos d'anivellament o permetre la matriculació a Llengua catalana 0 per als alumnes que ingressen a la titulació amb coneixements de llengua catalana insuficients. Cal fer especial atenció en el domini els aspectes orals (ortofonia i ortoèpia) de la llengua catalana.

 Les avaluacions han d'assegurar els mínims en els aprenentatges i han d'incloure també proves de llengua oral.

 En futures contractacions o accés al funcionariat de professors s'ha d'intentar fer desaparéixer el desequilibri en les línies d'especialització del professorat, sobretot quant a Literatura Catalana Medieval, i equilibrar-ho d'acord amb la docència que s'imparteix.

 Cal introduir assignatures optatives relacionades amb traducció, edició i correcció de textos, assessoria lingüística, informàtica i filologia, etc. a fi de fer més aplicats els estudis de la titulació i sense que això implique una minva en els “mínims” a què hem al·ludit adés. Caldria introduir assignatures optatives d’àrees afins amb l’objectiu de remarcar la interdisciplinaritat de la titulació (p. e.: Lingüística Aplicada, Literatura Comparada, Lingüística General, Literatura Romànica, etc.).

 Diversificar el tercer cicle: que siga interdisciplinari, amb la Filologia Catalana com a referència principal, interdisciplinari amb la inclusió d’estudis afins, bé d’altres filologies (Hispànica, Romànica, etc.) i àrees (Traducció i Interpretació, Lingüística General, Lingüística Aplicada); i que, en la mesura del possible, siga interdepartamental i/o interuniversitari.

 Cal fomentar la participació dels alumnes en la gestió de la titulació.

 Cal fomentar l’establiment i desplegament efectiu de convenis bé de la institució responsable de la impartició de la titulació amb altres institucions públiques (locals, autonòmiques, estatals...) o privades (editorials, serveis lingüístics...), acadèmiques o no, amb el fi d’eixamplar la gamma de possibilitats laborals dels nostres graduats. Ens referim, per exemple, als lectorats, tant dins d’Espanya com a l’estranger, i a les col·laboracions laborals en règim de pràctiques en serveis lingüístics o en àrees de formació dels ajuntaments del districte universitari; així mateix, ens referim també a realitzar intercanvis d’estudiants (1r-3r cicles i de cursos postgrau) i de professors amb altres centres d’ensenyament superior del domini lingüístic i de fora.

 Cal fomentar l’oferta de cursos de postgrau, en qualsevol de les seues modalitats, i que puguen aportar, amb els controls o validacions corresponents (del professorat, dels continguts i de l’avaluació), contribuir a complementar i diversificar la formació dels estudiants; cal que s’incentive i es facilite la participació de l’alumnat en aqueixa mena de cursos així com també que siguen impartits, en la mesura que els pressupostos ho permetran, per professorat divers i extern a la Universitat d’Alacant; finalment, cal facilitar la revalidació d’aquesta mena de cursos per crèdits de lliure elecció curricular

Prioritat 2

 Les enquestes d'avaluació dels professorat de totes les assignatures s'hauria de passar sistemàticament cada curs. Els professors implicats n'haurien de conèixer els resultats i també el coordinador de la titulació. Caldria que aquest càrrec de coordinador de la titulació es tractés d’un càrrec remunerat i amb descàrrega horària de docència i de tutories i que, a més, tingués ascendent legal sobre els directors de departament.

 Introduir més assignatures específiques al primer cicle de la titulació.

 Unificar els programes i les orientacions didàctiques de totes les assignatures de la titulació en una única publicació.

 Caldria crear la figura d'un director o coordinador de titulació, i d'una comissió d'assessora-ment.

 Contemplar la possibilitat d'establir passarel·les per accedir a segones titulacions.

 Contemplar la possibilitat de contractar personal específic de suport a la recerca.

Prioritat 3

 Els crèdits de cada un dels cicles s'han de repartir de manera més o menys equilibrada entre totes les categories professionals que hi intervenen. Han de disminuir progressivament els crèdits impartits per professors associats.

 Seria bo disposar d'una biblioteca de Departament o de titulació, més pròxima als alumnes i professors de la titulació, amb els llibres de referència imprescindibles.

 Caldria renovar el mobiliari de les aules.

 Es podria crear una base de dades que inclogués tots els titulats i trametre'ls informació sistemàticament.

5. Pla de seguiment

Cloem aquest informe definitiu fent cas de la proposta de la Guía de Evaluación, que recomana la creació d’una comissió de seguiment que vigile la implantació de totes aquestes mesures. En aquesta comissió caldria que tingués una participació tant el Dept de Filologia Catalana com la Facultat de Filosofia i Lletres, amb el benentés que el primer hi tindria un pes superior. Així mateix, caldria que hi hagués integrants de tots els estaments universitaris, així com també dels principals departaments que imparteixen docència en la Titulació (els de filologies Espanyola, Anglesa i Integrades). El Degà potser seria la persona que seria més adient per a proposar noms per a aquesta comissió, sense oblidar que hi caldria que hi hagués persones amb experiència en tasques de gestió i que fossen ratificades pels respectius consells de departament. Aquesta seria una prioritat 0 (zero), és a dir, prèvia a les propostes de prioritat 1 que hem assenyalat en l’apartat anterior, ja que es tracta precisament de fer un seguiment de les susdites propostes de millora.

 Encara que no sia una qüestió decisiva ara i ací, plantegem una proposta concreta de composició per a aqueixa comissió. Hi podria haver un President, professor numerari i del departament de Filologia Catalana amb una mínima experiència en gestió, i un Secretari (professor), a més d’un vocals, a elegir entre els becaris i/o els alumnes de tercer cicle. A aquests membres, tots del Departament de Filologia Catalana, caldria afegir un vocal per cadascun dels altres tres departaments de filologia de la Facultat. El nomenament d’aquestos 7 membres caldria que realitzés durant el primer cuadrimestre del curs present (2000-01).